AFORISMES...

El següent article anava a estar inclòs en el llibret de la falla Bernat Alinyo, però per motius de censura (sí, de censura) finalment no ha sigut així. Aleshores, em vaig proposar enviar-lo al Levante per que el publicaren i hui ha eixit publicat. Per si algú desitjar llegir-lo, vos el deixe integre ací. Està escrit arran de la inauguració del mural de ceràmica a l'institut Joan Fuster on es mostra una imatge de l'escriptor feta a base d'aforismes. Gaudiu-lo!

AFORISMES

Ací jau JF. Va morir com va viure: sense ganes. La cosa va d’aforismes i ja se sap que l’escriptor suecà va ser un dels més ingeniosos. Tan estimat com odiat, fins i tot cremat en efígie a les populars falles, Joan Fuster va suposar al País Valencià un dels defensors del corrent nacionalista català que fins a dia d’avui encara sobreviu a les nostres terres.

Tal com estan les coses, ser català, no passa de ser una simple hipòtesi. Són encantadors, els aforismes. És el que tenen, que els escrius i poden romandre vius durant tota la vida. El monument que presideix en un racó de la plaça de l’Ajuntament de Sueca fa que molts el tinguem en la nostra memòria. Així mateix, cada 9 d’octubre s’ofrena aquest bust en conmemoració de la diada del País Valencià.

Perseguit, criticat, objectiu d’atemptats… Sembla que alguns se’n van alegrar de la seua mort un 21 de juny de 1992. D’altres però, el vam idolatrar com una persona fidel a les seues idees i pensaments. Ja se sap que qui perd els origens perd l’identitat i que també cal creure en allò que som i que volem ser. Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió. És el primer que us negaran els vostres enemics.

Imagine i busque els enemics de Fuster. Somie. Somie que Joan Fuster és viu, que està ací. Que fa una vida quotidiana, sense ganes que diría ell, però combatiu. Pense. A qui hauria recolçat a les eleccions americanes? A Obama i el seu I have a dream hereditari de Martin Luther King? O al republicà McCain? Més bé, donaria el seu suport al demócrata, donat que el republicanisme americà no és massa compartit amb el republicanisme català.

Tal vegada sóc una mica agossarat pel fet d’escriure sobre una persona que no vaig conèixer pràcticament en vida, però que per sort, he tingut el plaer de llegir i investigar-ne sobre la seua pràctica política, social i lingüística. Perquè de la mateixa manera que ell es preguntava el per què apareix el blau a la senyera, jo també ho faig. I quan animava als valencians a recobrar-se en la seua unitat… Ja ho advertia ell, la veritat no sempre coincideix amb la justícia.

Per acabar, no deixeu de llegir. Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint: cadascú ho fa a la seua manera.

El Bola

- Aborígen del País Valencià -